Última xerrada sobre el Musical Nordamericà

La Secció de Cinema de la Comissió de l'Agermanament Matadepera-Mariapfarr va tancar aquest divendres el cicle de conferències sobre l'esplendor del Musical Nordamericà que ha impartit durant tres sessions Albert Beorlegui. En aquesta conferència s'ha analitzat el període comprès entre 1952 i 1961. L'era dels grans musicals de Hollywood arriba al seu màxim esplendor als anys cinquanta, de la mà de la Metro Goldwyn Mayer, que oferirà amb Arthur Freed com a productor i Vincente Minnelli o Stanley Donen com a directors algunes de les mostres més rellevants del gènere. La tercera conferència sobre la història del musical comença en un dels cims, "Cantando bajo la lluvia" (1952), per continuar amb alguns dels exponents més brillants d'aquells anys, com "Siete novias para siete hermanos" (1953), "Melodías de Broadway" (1954) o "Gigi" (1958). Però no deixem de banda altres pel·lícules produïdes al marge de la Metro, com "Los caballeros las prefieren rubias" (1952) o "El Rey y yo" (1956), que va finançar la Twentieth Century Fox. A partir de la segona meitat de la dècada, els alts costos que requereixen cada producció i un canvi de costums i modes faran que el gènere vagi entrant en una progressiva decadència. El primer musical d'una nova era vindrà a començaments de la dècada dels seixantes: "West Side Story" (1961).