Els usuaris i les pluges en són les principals causes.
L’alta freqüentació de zones com el camí dels Monjos, entre el Pi del Vent i la Mola, i el camí del Montcau, i les pluges torrencials, són les principals causes de l’erosió del sòl al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac. Un estudi encarregat pel Parc alerta de la forta erosió que pateix, superior a la que experimenten altres parcs concorreguts. Amb aquest estudi, elaborat per l’ambientòleg Guim Ursul es disposen de dades actualitzades de l’estat actual de degradació dels camins més freqüentats del Parc i s’inicia un pla de seguiment detallat per poder analitzar l’afectació en el sòl.
La degradació de certs punts de la xarxa de camins ha comportat que s’hagin de restaurar certs punts molt freqüentats com el Camí dels Monjos a la Mola o la zona del Montcau. La sobrefreqüentació de la xarxa de camins no és l’únic agent erosiu que causa aquesta pèrdua de sòl, les precipitacions torrencials, molt típiques del clima mediterrani, també hi tenen un paper molt important.
L’estudi ha revelat que la pèrdua de sòl mitjana al Parc és de 659,18 cm2, 65,92 m3/km, superior a altres espais naturals com el Parc Natural de la Serra de Collserola (416,19 cm2, Ursul, 2020) o el Rocky Mountain National Park als Estats Units d’Amèrica (444,5 cm2, Svadja et al, 2016). El sector central i el sector de la Mola són els que han obtingut una pèrdua de sòl major, ja que és la zona del Parc on hi ha una afluència major de visitants. En canvi, els sectors del Coll de Boix i de Mura són els que presenten uns valors més baixos de degradació i vulnerabilitat.
A la imatge, erosió del sòl al camí del Montcau (Foto: Guim Ursul / Diputació de Barcelona)
