Recordem el primer consistori que es va formar després de la dictadura.
El 3 d’abril de 1979, ara tot just fa 40 anys, es van celebrar les primeres eleccions municipals democràtiques a Catalunya, que van suposar la constitució, el 19 d’abril d’aquell mateix any, dels primers ajuntaments després de la dictadura franquista. Un fet que va suposar obrir el camí cap a la normalització democràtica arreu del país.
Ens hem volgut afegir a la celebració recordant com van anar aquelles eleccions al nostre poble, on s’hi van presentar sis formacions: Progressistes de Matadepera (que va encapçalar Joan Busqueta), Units per Matadepera (amb Enric Genescà al capdavant), Neutrals independents (Joan Mill), Associacions de Veïns de Matadepera (AVEM, amb Jordi Joan Rubí), Coalición Democrática (amb Domènec Rubió), i Convergència i Unió, amb Víctor Peiró al capdavant que és qui acabaria guanyant.
L’antic Pavelló Municipal, el Cinema Recreo i la Sala Parroquial van ser els llocs triats per celebrar actes polítics, i dies abans, la Junta Electoral de Terrassa va enviar unes directrius sobre com s’havien de constituir les meses el dia de les eleccions, la immensa majoria de les quals encara es troben vigents.
El nou consistori, nascut el 19 d’abril de 1979 estava format per tres partits: Convergència i Unió (amb Víctor Peiró, Josep Busqueta i Francesca Marlet); Units per Matadepera (Enric Genescà, Manel Carrera i Pere Riba Satlari), i AVEM (Jordi Joan Rubí, Tomàs Benages i Maria Teresa Rabal). Peiró seria escollit alcalde en aquell mandat i ho seria durant els 12 anys següents, fins que va agafar el relleu Estanislao Simón.
Els primers mesos van ser certament intensos. Les actes corresponents als mesos d’abril a octubre, van preveure, entre d’altres, la creació d’un Consell Municipal de Cultura; la d’una escola pública (fins al moment, les escoles eren el que actualment són els edificis dels bombers i de la policia); les gestions per sol·licitar permís a la Generalitat per establir un servei d’autobusos; la contractació d’un arquitecte municipal i un aparellador, l’adquisició d’un aparell de raigs X pel consultori municipal; la modificació d’alguns carrers (Calvo Sotelo per Jaume I, Carrero Blanco per Ricard Marlet, General Aranda per Jaume Español, General Mola per Ramon Llull, avinguda del Generalísimo per Camí de la Font de la Tartana, avinguda de José Antonio per de Pompeu Fabra, i la plaça de la Liberación per plaça de Vidal i Barraquer), les millores en la seguretat ciutadana amb la compra d’un jeep per fer vigilància; l’inici d’un servei de recollida d’animals abandonats, i la gestió de classes de català per escoles i per adults amb matrícula d’import mínim i diferència a càrrec de l’Ajuntament.
A la dreta, us podeu descarregar un document presentat amb motiu del Dia Internacional dels Arxius, elaborat per l’arxiver municipal Jaume Munuera i editat per l’Arxiu Municipal de Matadepera sobre les primeres eleccions locals en democràcia.
A les imatges de la dreta, el primer consistori en el dia en què es va constituir; a la dreta, la candidatura de Convergència i Unió, encapçalada per Víctor Peiró. A sota, l’acta de constitució de l’Ajuntament a l’abril del 79.
